Amb l’arribada de la superautopista de la informació global, els nostres models de negoci han començat a transformar-se en digitals, on les dades i altres actius digitals s’utilitzen per a optimitzar els processos i proporcionar nous tipus de serveis a un ritme cada vegada més ràpid. A conseqüència d’això, hem vist l’augment dels gegants de les dades d’una banda i d’altra banda la incapacitat de tota la indústria per a compartir dades. En termes econòmics, estem veient errors del mercat que poden ser els majors de la història de la humanitat, o almenys des de just abans de la ruptura dels monopolis de principis del segle XX, com Standard Oil i American Tobacco, en el decenni de 1910.

Creiem que hi ha raons estructurals per als monopolis i altres errors del mercat. En una paraula, pensem que les dades i molts altres béns d’informació són contraris a la competència mentre que la nostra economia se centra en estructures rivals: la propietat privada i els diners. En conseqüència, quan es tracta de governar els béns digitals tancant-los, convertint-los en propietat privada, i tractant de compensar la seva producció i ús amb diners, una forma rival de compensació, el sistema funcionarà necessàriament de manera poc òptima i ineficient.

La tecnologia moderna, com els distributed ledgers (DLT), ens permeten crear noves maneres de governar i compensar els béns digitals. Ja en l’actualitat gestionem els nostres béns i deutes de manera digital. Això pot estendre’s.

Una transacció econòmica realitzada digitalment simplement reassigna un conjunt de drets i obligacions sobre un conjunt de béns, és a dir, qui és el propietari d’aquests béns. Quan pago una rajola de xocolata en una terminal de pagament automàtic a la nostra botiga de comestibles, el sistema em transfereix els drets sobre la rajola, de manera que quan surto de la botiga, el guàrdia no m’impedeix treure la rajola de la botiga. Pagant amb una targeta de dèbit, el sistema mou una mica de deute perquè el meu banc em degui una mica menys a mi i una mica més a la botiga. Si pagament amb una targeta de crèdit, el sistema crea un nou deute: augmenta la quantitat que dec a la companyia de la meva targeta de crèdit i la quantitat que la companyia de la targeta de crèdit deu a la botiga.

Com que tot això és digital, codificant regles que estem fent complir col·lectivament a través de la convenció i la legislació, la tecnologia ens permet codificar fàcilment noves regles. En altres paraules, des del punt de vista de la tecnologia, som totalment capaces d’inventar millors maneres de gestionar els béns digitals que la propietat privada i els diners. És a dir, mentre que la propietat privada i els diners són formes “naturals” i eficients de gestionar els béns tangibles, i encara que abans de l’era digital eren pràcticament la forma més convenient i senzilla de gestionar també els béns intangibles, la digitalització ha canviat la situació de manera fonamental.

Ara som capaços de codificar i aplicar noves i millors regles. El que falta són els detalls d’aquestes regles i la voluntat col·lectiva de fer-les complir. GMeRitS està creant prototips per a aquestes noves regles i provant-les a través d’experiments.

El nostre actual treball de recerca abasta tres àrees: la comprensió del disseny de les noves estructures econòmiques, l’avaluació de l’impacte social d’aquestes estructures a través d’experiments de la vida real i la construcció de models econòmics per a explicar i predir els efectes d’aquestes estructures.